L'individu en la psicoanàlisi del segle XX, Manuel Satué

Afèrrim defensor de Freud i del psicoanàlisi, Satué afirma que aquest text "pretén presentar la doctrina [el psicoanàlisi], tal com ho féu el pare fundador" (347) Comencem malament. El llenguatge aquí no enganya: "el pare fundador". Sauté idolatra a Freud. I la idolatració és molt perillosa. Encara que s'idolatri algú tan brillant com Freud perquè si més no, ja d'entrada, ens fa perdre l'objectivitat vers l'individu idolatrat. És en aquest sentit esbiaixat que hem d'entendre el criteri de selecció d'autors que ha fet Sauté pel seu assaig: "el criteri de fidelitat [a Freud] ha presidit la tria, tot deixant de banda els qui trencaren obertament o s'oposaren al mestre." (347) És a dir, tots els que han sigut crítics amb Freud, fora. Com si obviant-los els poguéssim fer desaparèixer. Com si no fos més interessant mostrar un diàleg de teories contraposades, mostrar les veus crítiques i intentar mostrar per què considerem que estan equivocades i llavors deixar que el lector es decanti per una o l'altra.

"La psicoanàlisi ha ajudat a conèixer més pregonament la persona i al mateix temps la seva irrepetible individualitat" (347) I això és important: el valor de la individualitat que sovint sembla oblidar-se quan es realitzen teràpies universals. Quan es diagnostiquen solucions en cadena.

"Els somnis no són altra cosa que la realizació disfressada de desitjos reprimits" (349) El problema, lògicament, consistirà en la correcta interpretació d'aquests somnis. I això ja no és tan senzill. Perquè si ja som incapaços d'interpretar la realitat, que és quelcom que sembla que tenim més a l'abast, què podem fer amb els somnis, que defugen el nostre coneixement immediat?

Base de la psicologia: "On dominava l'allò, cal que ho faci el jo. És a dir, tornar conscient l'inconscient, ja que el neuròtic pateix de reminiscències."

"Si els homes no pensessin tant en el món del més enllà es preocuparien més per a millorar el món immediat" (356) Bona crítica a la religió, aquesta "neurosi de la humanitat" que diu Freud.

"En tota experiència es fa difícil diferenciar el que es troba del que es vol trobar" (364) Aquesta és la crítica que Sartre fa a Klein per voler justificar resultats d'experiments fets amb nadons. I té raó: sovint el principal problema de les conclusions és que les donem per assolides abans de començar i fem tota la nostra investigació per a obtenir-les. Fem un procés inductiu que volem fer passar per un de deductiu.

Al final, l'autor es mostra súmament optimista amb la humanitat i les seves possibilitats. Tant que esfereeix. Tot plegat, resulta una manera ben poc reeixida d'acabar un libre, aquest L'individu davant el tercer mil·lenni, que afortunadament té més alts que baixos.
______________
Dintre L'individu davant el tercer mil·leni (La Busca)
començat_ 04/10/13  /  acabat_ 04/10/13