Marburg, Guillem Clua

Tal i com afirma Martin Sherman al pròleg, Marburg es tracta d'una obra ambiciosa: quatre espais (quatre ciutats que comparteixen el nom de Marburg) i quatre moments històrics diferents. Si el text està ben resolt i es produeixen connexions entre els espais que siguin interessants, pot ser una bona obra. Si els enllaços són forçats, posats amb calçador, l'obra pot ser un fracàs. Òbviament, coneguent la trajectòria de Clua, em decanto per creure que serà una bona obra.

"Alguna cosa no ha de funcionar bé en aquest país [...] perquè cada vint anys ens matin un president." (36) Comenta Claire, personatge xerraire perquè sí, arran de l'intent d'assassinat d'en Reagan. I, inevitablement, penso en Couples de John Updike, ambientada a finals dels 60, en la qual s'explica l'assassinat d'en Kennedy, com la gent ho viu, com reaccionen... confirmant que, efectivament, cada vint anys es produeix un atemptat al president americà.

"Em sap greu quan coses horribles passen a gent ben plantada." (36) Frase digne d'Oscar Wilde i, alhora, el retrat fidel de la superficialitat. Perquè dir això implica que si als lletjos els passen coses horribles no passa res. Una molt bona manera de retratar a un personatge amb quatre paraules.

"La gent té necessitat de creure en miracles, encara que en el fons sàpiga que no són veritat." (40)

Molt ben trenat el segon acte: les diferents històries s'entrellacen, alguns personatges intervenen directament als altres espais, les converses se solapen creant la sensació que s'estan responent entre ells i tot a un ritme ascendent, vertiginós, que condueix cap al final de l'obra: la fi del món.

I, tal com ens deia Clua a la introducció, no es tracta d'un fet dramàtic i dolorós, sinó que és "un cant a la vida", l'intent desesperat per part d'un grup de personatges d'assolir la felicitat i de com, a la seva manera, l'obtenen al seu propi Marburg.
___________
Guillem Clua, Marburg (Proa)
començat_ 28/07/13  /  acabat_ 28/07/13