“Anything was better than prison, even
moving graves in Idaho” (238) Amb aquesta potent
imatge comença aquesta història curta. A veure cap a on continua.
La narració de les converses de dos
ex-presoners que estan removent un cementiri perquè hi ha d’anar una autopista
justament per allà. Els records dels seus dies de presó, els crims que han
vist, les amistats que hi feren. Però, de seguida, ja es veu que un d’ells està
content d’estar fora, de ser lliure, mentre l’altre se sent incòmode: a la
presó tenia una rutina, una vida que a l’exterior no sap trobar.
Per això mateix no sorpren quan al final roba
un cotxe, en principi per fugir d’aquella feina, però en fons podem
sobreentendre que és perquè vol ser portat de nou a la presó, a l’única vida
que sap viure.
I,
a vegades, tots fem actes semblants per intentar recuperar la vida que teníem,
que potser era dolenta i trista però que, malgrat tot, era la nostra vida. ___________
Chris Offutt, Moscow, Idaho (Granta)
començat_ 08/05/13 / acabat_ 08/05/13
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada