14 d’ag. 2013

Moscow, Idaho, Chris Offutt

Anything was better than prison, even moving graves in Idaho” (238) Amb aquesta potent imatge comença aquesta història curta. A veure cap a on continua.

La narració de les converses de dos ex-presoners que estan removent un cementiri perquè hi ha d’anar una autopista justament per allà. Els records dels seus dies de presó, els crims que han vist, les amistats que hi feren. Però, de seguida, ja es veu que un d’ells està content d’estar fora, de ser lliure, mentre l’altre se sent incòmode: a la presó tenia una rutina, una vida que a l’exterior no sap trobar.

Per això mateix no sorpren quan al final roba un cotxe, en principi per fugir d’aquella feina, però en fons podem sobreentendre que és perquè vol ser portat de nou a la presó, a l’única vida que sap viure.
I, a vegades, tots fem actes semblants per intentar recuperar la vida que teníem, que potser era dolenta i trista però que, malgrat tot, era la nostra vida. 
___________
Chris Offutt, Moscow, Idaho (Granta)
començat_ 08/05/13  /  acabat_ 08/05/13 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada