Actes obscens en espai públic, Davide Carnevali

Fa uns quants anys un amic em va convidar a anar al Lliure a veure Seuls d'en Mouawad. No cal dir que vaig acceptar encantat, que el nom d'aquell autor estava per tot arreu aquells dies (per tot arreu del món teatral, s'entén, clar, perquè fora d'aquesta bombolla i de la petita de l'editorial Periscopi era i segueix sent un desconegut) i vaig comprovar que, efectivament, la curiositat mata el gat. Vam aguantar estoicament les primeres hores de l'obra, els monòlegs i més monòlegs i les projeccions sobre projeccions sobre projeccions de projeccions d'ell mateix fins a l'arribada de l'orgia cromàtica final. La pluja de colors que l'autor-actor-director-artista-egòlatre ens va llençar pel damunt mentre nosaltres esperàvem que s'acabessin els pots de pintura de l'Abacus que encara quedaven sobre l'escenari va ser la gota que va fer vessar el got de la nostra paciència. La crítica que va publicar el meu amic sobre l'obra no en deixava cap dubte i aquell vespre viscut al Lliure és, encara a hores d'ara, una broma recurrent entre nosaltres. Doncs bé, llegint aquest text, aquest encàrrec (un encàrrec!) del TNC tinc la mateixa sensació. Teatre volgudament i grandiloqüentment elitista que queda molt bé dintre la programació i en els cartells i que ens fa omplir la boca i salivar de la cultura tan elevada que tenim. Però que, en realitat, no deixa de ser un gran badall incomestible i una llençada de diners que podrien anar, no sé, per exemple, a ajudar els dramaturgs i autors catalans? Ei, que n'hi teníem molts d'autors catalans en aquesta temporada, no ho nego, hi havia l'Artigau, en Rosich, en Jordi Oriol, en Francesc Meseguer, en Xavier Bobés... però calia fer un encàrrec tan enrevessat i innecessari?

"Perquè el desig, en el fons no és un tenir sense posseir?"

I la sensació és que aquest text reclama d'un manual d'instruccions. Les cites bíbliques finals poden ser una guia i l'epíleg del propi autor una altra. Però no suficients. I les preguntes que no em puc treure del cap són: com s'ho va fer el públic per seguir (ja no dic entendre) l'obra quan la van veure en directe? I, novament, calia fer aquesta mena d'encàrrec? Aquest és el teatre que necessitem al TNC?
_____________
Davide Carnevalli, Actes obscens en espai públic (Arola editors)
començat_ 8/4/20  // acabat_ 9/4/20