La península, Julien Gracq

Arribar a un petit poble de platja, setmanes després del final de temporada turística té una sensació concreta. Una sensació de ressaca, de temps mort, d’esgotament. La buidor dels carrers, el silenci, les botigues, hotels i restaurants tancats, en molts casos fins i tot tapiats a l’espera del nou any, tenen un caire fantasmagòric, trist i melancòlic. I a vegades això és precisament el que busquem. Aquesta tristesa generalitzada és la que millor s’escau al nostre estat d’ànims i ens recomforta. Aquesta és la sensació general que aporta aquest viatge solitari del protagonista per la Bretanya francesa despoblada.

“La vida está en otra parte, muy lejos. Aquí se descansa.”

I recordo, després d’endinsar-me en les minucioses descripcions paisatgístiques (ni un sol diàleg ens regala Gracq) perquè vaig abandonar l’escriptura de contes i vaig abraçar el teatre per explicar les mateixes històries. Hi ha gent a qui li apassiona fotografiar bodegons i paisatges. A d’altres no.
___________
Julien Gracq, La península (Nocturna ediciones)
començat_ 10/5/18  //  acabat_ 3/6/18