Ja sigui per la quantitat de gats abandonats pels carrers de Shanghai, per la solitud que pot experimentar l'immigrant de tant en tant estant a 10.000 Km de casa, però la qüestió és que gran part dels meus coneguts internacionals a Xina han acabat adoptant un gat. Amb tot el que això implica: vacunes, problemes de trasllat de l'animal a un altre país... Potser per això puc simpatitzar una mica més amb aquesta història que utilitza els gats com a metàfores, millor o pitjor trobades, de les relacions humanes. Però potser fins aquí arriba el meu apreci d'aquesta obra.
Una peça que gira una i altra vegada sobre el mateix tipus de jocs, sobre les metàfores amb gats explicades per diferents personatges en diferents situacions però que, totes, venen a ser la mateixa i que es poden resumir amb les últimes frases de l'obra, quan la metàfora esdevé política i qüestiona el tipus de país que estan construïnt els seus governants, basat en l'esterilització absoluta, la higiene, la manca de contacte... una interessant i necessària reflexió davant les ciutats i els països que s'estan netejant la cara a base de foragitar tot allò que no els hi agrada. Però la pregunta inevitable és: feien falta tantes voltes per arribar aquí?
_____________
Ovidia Yu, The silence of the kittens (Epigram Books)
començat_ 14/11/17 // acabat_ 18/11/17
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada