The woman in a tree on the hill, Ovidia Yu

El personatge de la DONA no és únicament anònim per voluntat de l'autora sinó gairebé per necessitat. Aquesta DONA representa a totes les dones de la història, començant per la tradició Bíblica, la dona que devia acompanyar a Noè dins la seva arca per perpetuar l'espècie (poc valorada pel folclore religiós, per no dir directament ignorada), a una dona mística, mig home, mig dona, mig bèstia (si és que es permeten tantes meitats, però li concedirem la llibertat poètica en tant que dona mística), o la dona esclavitzada pel seu marit que està a punt d'alliberar-se'n.
Està bé veure aquests diferents arquetipus interactuar amb el personatge del Narrador, que també va agafant diferents personalitats. Potser no em convenç massa quan s'adrecen al públic perquè sempre ho fan per oferir un comentari pretesament cínic i divertit que, massa sovint, no és ni una cosa ni la altra.

"I am not only a woman. No woman is only a woman. If a woman is only a woman, she is probably not a woman at all, but only a girl."

Interessant i necessari recordatori de les diferents educacions que es dóna a les criatures: les dones han de pensar en trobar un bon home, casar-se, criar els fills, cuidar de la casa i, a sobre, preservar el somni del conte de fades promès, de trobar el príncep blau i viure felices per sempre més. Els homes, en canvi, no cal ni dir-ho.

"NARRATOR - What do you hope to find up there?
WOMAN - The person I lost when I was growing up."

I, de sobte, quan expliquen la història de la professora d'institut que es vol suicidar però decideix practicar-ho abans pujant a una escala, recordo que al principi de l'obra es deia que quan va ser estrenada no van utilitzar cap arbre sinó una escala metàl·lica tacada de pintura i estableixo una connexió que em sorprenc de no haver fet abans. La meva obra 10 de abril (estrenada a la Sala Berlanga de Madrid dintre del 3r Festival de Radio Teatro) plantejava exactament el mateix escenari: una dona trista damunt d'una escala metàl·lica. Curiós. Potser per això li perdono el moment de poesia innecessari: "Women need trees because they need to know that they can stretch out into the sky while keeping their roots in the ground." Però, tot i així, no acabo de gaudir aquesta obra.
________________
Ovidia Yu, The woman in a tree on the hill (Epigram Books)
començat_ 9/9/17  /  acabat_ 12/9/17