Una obra que comença com un problema de parella, la por
que sent l’Amy de dir-li a en Dominic que està embarassada perquè ell no vol fills, es converteix, en el
segon acte, en una interessant discussió sobre teatre, crítics i art. L’Esme,
actriu en decadència, s’encara amb en Dominic que ara és un famós crític televisiu. El conflicte entre
la cultura tradicional, que en Dominic afirma que està morta, i la cultura de masses. Entre allò vist com a vulgar
i allò culte. Entre aquells que miren per sobre l’espatlla a aquells que creuen
inferiors i els que potser no ho són tant, d’inferiors.
“The English attitude to their own
institutions: defend them to strangers but laugh at them yourselves!” Una de
les veritats que més costa d’extreure d’un anglès. Si és que és possible. De cara a fora, tot
allò que fan ells és el millor: els millors pies, la millor democràcia, la millor música…però quan parlen entre ells, quan sembla que poden abandonar la seva
arrogància insular, les crítiques són de les més ferotges. Una cosa que nosaltres no
hem sapigut fer mai. Sempre critiquem tot allò nostre, tant entre
nosaltres com davant d’estrangers. Potser per això no tenim fama d’arrogants…
En el tercer acte, els conflictes evolucionen
a mesura que passen els anys: Esme ha perdut tots els diners per culpa de la
mala gestió d’en Frank i en Dominic té una amant, però l’Amy no es decideix a deixar-lo. Per què? Perquè això voldria dir
donar-li la raó a la seva mare. I aquest, és, potser, el
gran tema d’aquest acte, el reconeixement per part de l’Amy que no pot acceptar
que la seva mare tingués raó respecte en Dominic.
El quart acte, com ja passava en el darrer
acte d’Skylight, serveix com una mena d’epíleg per a tancar la història. Més o menys. A Skylight, semblava aportar-hi un punt d’optimisme tot i que
l’obra hauria pogut acabar perfectament sense aquell darrer acte. Aquí, sembla més necessari. Un afegit amb tocs poètics que obre noves possibilitats.
_____________
David Hare, Amy's view (Faber and Faber)
començat_ 22/5/17 / acabat_ 23/5/17
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada