4 d’abr. 2016

La casa de Tócame Roque, Agustín Espinosa

"El auténtico protagonista de la obra es la casa donde transcurre la acción, un lugar en el que ocurren hechos terribles, desfilan los fantasmas de quienes la han habitado, cobra vida lo inanimado y se revisa el discurrir del siglo XX hasta la fecha misma de la redacción del drama. Todo ello bajo una óptica de radical pesimismo que proclama el fina de la felicidad vanguardista." I qui diu pessimisme, diu "decadència", "mort" i "putrefacció" perquè al llarg de l'obra els cadàvers i els trossos mutilats de persones se succeeixen.

El surrealisme propi de l'obra combinat amb la manca del segon acte, fa que la comprensió global del text es faci difícil però no impedeix que se'n pugui apreciar el seu interès i modernitat. Destaca el metateatre que apareix puntualment a l'obra però que agafa força al final quan els personatges comencen a dubtar de la realitat d'allò que estan experimentant i en Julio es pregunta: "¿Y si todo fuese mentira mía? ¿Si sólo estuviera ensayando, representando para ti, el final del acto tercero de La casa de Tócame Roque, mi última tragedia para tantear, sin exponerme demasiado a un veredicto adverso del público, sus posibilidades de éxito?" Seguint el camí d'en Pirandello i els seus Sis personatges en busca d'autor, Agustín Espinosa exposa aquest dubte a través d'un personatge que funciona alhora com a distànciament de la realitat (el fet de reconèixer que estem observant una obra de teatre, és a dir, una creació) i com un apropament a ella (en tant que efectivament, estem observant a en Julio recitar el final del tercer acte de l'obra La casa de Tócame Roque). Un efectiu cercle tancat que obre múltiples preguntes.
____________
Agustín Espinosa, La casa de Tócame Roque (dintre de Teatro español de vanguardia - Clásicos Castalia)
començat_ 16/01/16  /  acabat_ 16/01/16

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada