Los medios seres, Ramón Gómez de la Serna

La recreació física (i transcendent) dels personatges en mig éssers que proposa Gómez de la Serna, ens apropa a una de les idees de l'amor exposades en El banquet platònic per la qual s'afirmava que els individus estan incomplets i que l'amor és la cerca, i la troballa, de la part que ens falta. Entenent aquí, clar està, que la connexió és mútua. I acceptant, també, que els individus estan predestinats. Moltes premisses per una recerca tan inexcrutable.

A la celebració del primer aniversari de casats de la Lucía i en Pablo s'hi presenten nombrosos personatges estranys a felicitar-los: el criat que va obrir les portes de l'església al dia del seu casament; un nuvi que es va casar a la mateixa església que ells pocs minuts abans i que està convençut que un dels seus trigèmins és d'en Pablo en tant que el destí els va unir i en Pablo no ha pogut tenir fills; el mossèn que els va casar entristit per no haver sortit a les fotos del casament... Però el dia de festa aviat es mostra menys festiu del previst. Ni la Lucía ni en Pablo veuen amb bons ulls això del matrimoni i se senten presoners en vida. "¡Obstinarse en cerrar todas las puertas, embalsamarse en vida!... ¡Ser el uno del otro para quedarse los dos sin ninguno!... ¡Qué afán de anulación!... Compañeros de vagón para toda la vida... Se necesita que venga a sentarse junto a nosotros el viajero misterioso..."

"Esto de apelar al gramófono en las reuniones, es un recurso para desinfectar las conversaciones." Opinen els mig éssers que han anat al te que han organitzat en Pablo i la Lucía a la segona escena. Una festa que, ben aviat, s'observa que pretenen que sigui una recerca d'aquell individu ideal amb qui poder fugir de la presó del casament. Un joc d'emparellaments aparentment impossible perquè a cap dels dos els convenç cap dels individus que troben.

"La virtud es lo que hace más pesado el tener que ser humanos."

"Un hombre con alfiler de corbata es como un insecto clavado en una vitrina" afirma Margarita, un personatge arrebatador a qui tots els homes admiren i totes les dones critiquen, d'idees clares i opinions contundents. Un altre exemple: "¡Cómo me gustan los besos de cine! Absorben tanto, que la que los recibe encoge tanto, que parece convertirse en una niña de pecho aupada por su papá."

"Hay preguntas que no se pueden hacer, porque nadie las podría contestar." Ressons del Wittgenstein del Tractatus que tenia tan clara la diferència enre allò que es pot dir, allò possible, i allò que s'ha de callar. Entre els problemes, que tenen solució i, per tant, sentit de ser formulats, i els enigmes, irresolubles i, per tant, que no calen ser enunciats.

"[¡] No hay delícia mayor que la de tirar una piedra a un pozo muy hondo y sentir que tarda mucho en oírse el ruido de su caída!"
_______________
Ramón Gómez de la Serna, Los medios seres (dintre de Teatro español de vanguardia - Clásicos Castalia)
començat_ 8/01/16  /  acabat_ 9/01/16