Fatum, Antonio Espina

Sota l'epígraf de "Drama sintético" que, segons els futuristes havia de "comprimir en pocos minutos, en pocas palabras y en pocos gestos innumerables situaciones, sensibilidades, ideas, sensaciones, hechos y símbolos", Antonio Espina ofereix una peça del què avui en dia en diem (convençuts d'haver inventat el concepte) micro o nano teatre seguint el camí que ja fa anys que recorre José Moreno Arenas amb les seves "pulgas dramáticas".

Una petita escena davant una via de tren que exposa la fatalitat del destí en les nostres accions que recorda, sobretot per l'escenari i la melangia de la peça, Via morta d'en Pere Calders. Una peça de teatre breu en el qual Antonio Espina mostra com el pes del llenguatge ("siempre que se viaja se olvida algo") modifica l'acció del protagonista (no pot marxar perquè no se li ha oblidat res). Una preponderància lèxica que es repetirà en gran part de les obres d'aquesta antologia i que Agustín Muñoz-Alonso López ja ens avançava com a estilema del teatre de vanguardia espanyol.
_____________
Antonio Espina, Fatum (dintre de Teatro español de vanguardia - Clásicos Castalia)
començat_ 3/01/16  /  acabat 3/01/16