El seu caminar lent, pausat però orquestrat, cap a l'església a l'hora de l'àngelus.
La bellesa d'unes claus folrades amb cotó perquè no malbaratin el silenci sagrat...
i, de fons, un reguer de formigues que puja paret amunt buscant menjar. Símbologia utilitzada també per Dalí, gran amic de Lorca, que afirmava haver somiat un camí de formigues que li sortien de la mà, i que mostra en molts dels seus quadres amb un sentit de decadència, de mort lenta, de putrefacció creixent... en aquest cas, Lorca li recull, poèticament, la idea i les formigues de la paret s'emmirallen amb el blanc reguer de monjos obedients que s'endinsen a l'església a resar.
__________
Federico García Lorca, Diálogo mudo de los cartujos (dintre de Teatro español de vanguardia - Clásicos Castalia)
començat_ 3/01/16 / acabat_ 3/01/16
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada