Tecnociència i narrativa: notícia d'una vella amistat, Jordi Font-Agustí

La dicotomia ciència/lletres, com la majoria de realitats amb les que ens enfrontem diàriament, és arbitrària i convencional. És el producte del pas del temps i de la tradició. S'alimenta a més pel fet que l'evolució de la societat ha especialitzat als individus i aquells que tenen preferència (o predisposició) cap a una branca o una altra se'ls amputa pràcticament en la seva totalitat la que no ha estat escollida. No es veuen masses químics llegint Shakespeare. No hi ha gaires filòlegs apassionats per les partícules subatòmiques. Però no caldria que fos així. Segons Font-Agustí, "l'actual divorci entre literatura i tecnociència és, en bona mesura, una lamentable herència d'aquells romàntics que, malgrat el mestratge de Goethe, van fer del menyspreu de la ciència i la tecnologia un posat estètic" (16) Una vegada més, resulta clar que convé qüestionar-nos les nostres creences. És possible que ens duem moltes sorpreses.

"L'home és home en tant que disposa de tecnologia" (16) Segur? Va ser la tecnologia i no la raó la que va diferenciar l'home dels animals? És a dir, l'home prehistòric va esdevenir tecnològic per atzar sense cap raonament previ?

"Per a cada necessitat metabòlica (alimentació, escalfament), l'home va generar una tecnologia (eines, habitatge), i quan va caldre un sistema de comunicació avançat que respongués a les necessitats de grups humans complexos, va generar la tecnologia que anomenem llenguatge" (16) Està clar que aquest text obliga a una definició àmplia del terme "tecnologia". Unes línies abans, Font-Agustí citava a Anaxàgores i Engels que identificaven l'home com l'individu que té mans ("l'home pensa perquè té mans" i "és per la mà que es va fer l'home"). M'hauria agradat veure com l'home primitiu utilitzava les mans per crear el llenguatge.

Mark Twain, a la seva novel·la Un ianqui a la cort del rei Artús, mostra una de les conseqüències més negatives de la tecnociència (i, per extensió, del capitalisme, de l'evolució, de la modernitat...): "mostra la tecnologia millorant les comunicacions, la producció, l'exèrcit i la higiene d'una comunitat, però fracassant en la resolució del que Twain considera el principal problema amb què es troba el seu heroi: una societat en què hom no pensa per si mateix." (29) És en aquest sentit que trobem la venerada trilogia que conformen 1984, d'Orwell, Un món feliç, de Huxley i Fahrenheit 451, de Bradbury. Retrats de societats molt evolucionades on els individus tenen prohibit pensar per ells mateixos.

Encertadíssim Antoine de Saint-Exupéry: "per abastar el món d'avui usem un llenguatge que fou establert per al món d'ahir. I ens sembla que la vida del passat respon millor a la nostra naturalesa per l'única raó que respon millor al nostre llenguatge." (38)

Segons Daniel Chandler, hi ha quatre pors al voltant de la tecnologia que el cinema i la literatura reflecteixen: "la por de saber massa, la por de perdre el control, la por de perdre les nostres ànimes i la por de ser suplantats." (39-40) És a dir, "Frankenstein de Shelley, the Machine Stops de Forster, Brave New World de Huxley i Erewhon de Butler respectivament" (40)

Enriquidora aproximació cronològica a la relació individu-tecnologia que detalla correctament com la societat afecta les creaciones literàries, com la tecnologia esdevé tema recurrent en els llibres arran de la primera i, sobretot, la segona, guerra mundial. És a dir, quan els monstres de la raó de Goya esdevenen entitats reals capaces de destruir-ho tot.
_______________
Jordi Font-Agustí, Tecnociència i narrativa: notícia d'una vella amistat - (dintre del recull Entre la por i l'esperança, Proa)
començat_ 24/04/14  /  acabat_ 25/04/14