"What is the goal of praying? father says God and the Mother of God have dropped asleep." (23-4) es queixa en Teigue enmig de la més extrema fam. Perquè, certament, quan tot allò que t'envolta és només pena i dolor, com es pot seguir pregant al bon déu que ho permet? És la queixa clàssica dels ateistes sobre com és possible que Déu permeti el mal. I la resposta clàssica que aquesta vida és només un preparatiu, que no ho veiem amb la suficient perspectiva i que el dolor d'ara és només una insignificància comparat amb el benestar etern que ens espera, no serveix. Recorda massa a l'illa de les cent verges que John Smith va prometre als bons mormons. Els mascles, clar, a les dones no se'ls dóna ni veu ni vot.
"Is it because they have short memores they live so long?" (34) pregunta Cathleen a la seva assistenta obrint la porta cap a la següent conclusió: la càrrega del passat ens empeny amb més força cap a la fossa. Potser, si poguéssim oblidar-lo, el nostre passat, podríem tenir una vida més llarga, millor i més relaxada.
La idea de vendre la teva ànima forma part de la nostra cultura. Goethe ens en va mostrar les conseqüències a Faust, Oscar Wilde a El diari de Dorian Gray. Normalment es mostra com una barreja de moral, religió i dubtes existencials. La gent que està disposada a vendre la seva ànima, independentment del fet de si creuen en l'existència o no d'aquesta entitat anomenada, ho fan com un acte que sol ser vist com en contra de la moral. Ja sigui per necessitat o per avaricia, però prefereixen els diners, la joventut, el poder... la seva visió de la vida és purament materialista i empírica de manera que qualsevol cosa, fins i tot una ànima, pot ser subjecte d'una transacció mercantilista. I potser no s'equivoquen, però potser els fins que en busquen obtenir sí que són erronis.
En aquesta obra, els personatges estan tan disposats a vendre les seves ànimes ("diners per res!", pensen) que l'audiència pot preveure fàcilment que això tindrà múltiples conseqüències dramàtiques. Malauradament, molta de la narrativa que toca el tema de les transaccions d'ànimes acaben caient en les mateixes conclusions morals.
"Some sell because the money gleams, and some because they are in terror of the grave, and some because their neighbours sold before, and some because there is a kind of joy in casting hope away, in losing joy, in ceasing all resistance, in at last opening one's arms to the eternal flames, in casting all sails out upon the wind." (44)
"She does not even know she was a fool, so great a fool she was." (48) La beneïda ignorància: ser inconscient de la pròpia condició. El problema (i això passa massa sovint) és quan la inconsciència de la teva realitat et converteix en arrogant: quan ets tan ignorant que ignores que pots estar equivocat. I aquesta és, potser, una de les característiques humanes més insoportables. I potser també una de les més comunes.
El fet d'afegir la rondalla amb la qual s'inspira Yeats per aquesta obra ajuda alhora a entendre millor la història i la interpretació que en fa l'autor. Potser la darrera escena de l'obra és una mica massa mística pel meu gust (potser no calen la llum redemptora ni l'aparició de l'àngel) però compleix perfectament la seva funció de mostrar a l'audiència la salvació de Cathleen i tancar eficientment l'obra.
____________
W. B. Yeats, The Countess Cathleen (Penguin)
començat_ 21/01/14 / acabat_ 24/01/14
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada