Típics personatges de barri obrer londinenc: els components de l'equip de futbol local, els propietaris del pub, els adolescents negres malparlats...
Però no per ser típica (en el sentit de prototípica, estereotipada) l'obra perd interès. Aviat es presenten diferents sub-trames que desperten la curiositat: la relació entre la Gina, la filla del propietari i el seu fill adolescent que vol entrar en una banda de carrer; el passat, encara desconegut, entre la Gina i en Mark; el temor que els habituals del pub s'excedeixin mirant el partit de futbol i la nit acabi en batalla campal. Diferents fronts oberts i uns personatges que no es callen res. Ben bé com llegir el guió d'alguna de les pel·lícules de Ken Loach.
Aviat l'acció es concentra en el racisme. Malgrat estar blancs i negres junts al pub, el tracte entre ells és diferent. Aixó li ho vol fer veure en Mark al seu germà, però ell se sent tan ben acollit pels seus amics blancs (que en realitat el tenen com a mascota de l'equip de futbol) que no l'escolta.
El retrat d'una societat pretesament pulcra i educada que, a més, manté l'agressivitat a flor de pell: "teach you how to fight, then you can go back, sort 'em out" (55) és el que li diu en Jimmy al seu nét quan li han robat el telèfon i la jaqueta.
"Look at all the trouble we've got now, it's those fucking black kids from that state that are causing it all." (59) Protesta en Jimmy obviant que potser el problema rau en la pobresa i marginació d'aquests "black kids" i no en el color de la seva pell. Si no, per què no diu que els negres de la City són els causants de tots els problemes?
"Papers don't lie, love" (60) segueix pixant fora de text en Jimmy afirmant que si els diaris culpen de tot als negres i als immigrants serà que és veritat. Per sort, la Gina li respon el que qualsevol que hagi fullejat un The Sun o un Daily Mirror li pot dir: "They lie in a regular basis when it comes to the likes of you. Throw in a pair of tits and they've got you hypnotised." (60) Durant els anys escocesos, quantes vegades havia escoltat les diatribes dels diferents companys de feina sobre el mal que estaven provocant els estrangers al Regne Unit, les feines que prenien als autòctons, els robatoris i les aberracions que cometien. Això sí, sempre anava seguit d'un "no offence, mate" o bé d'un "but you're different". L'extrapolació de veure que l'existència d'un corb blanc fa que no tots els corbs siguin negres no la van fer mai.
"The white working class. You think it was an accident we are all as thick as shit?" (87) Li pregunta l'Alan a en Mark. "Britain needs people like Lawrie to do the shit jobs. It can't have everyone bein a doctor or a lawyer, the economy would fall apart." (87) Arriben, doncs, a la conclusió inicial: no és qüestió de racisme, en el fons és qüestió de classisme: "give them the shit life, shit education, the works. And do you know who we are going to blame for not getting ahead? You. Why? Because you're different, because it's convenient, because it's easier to blame you than it is to think about what's really going on." (87) Veritat rera veritat. La incapacitatat (promoguda) del poble de pensar. La voluntat de tenir-lo adormit per evitar que s'adoni de quina vida té realment. I, si hi afegim una mica de racisme a la barreja, a sobre tenen un culpable per tots els seus mals. La qüestió és com trencar aquesta rutina. Com sortir d'aquesta espiral. O, tal i com es va trobar Marx o es lamentava Orwell, com fer que la classe obrera prengui consciència de la seva situació si només es preocupa de beure cervesa i mirar futbol?
I arriba l'explosió final. Les discussions, la pèrdua de papers... i en Mark, el bon negre, apareix mort al lavabo a mans d'en Glen. Al final, la nova generació, la que havia de superar l'odi que escup l'anterior, és la que no sap controlar-se i actua. I el curiós és que segurament molts dels habituals del pub diran que és culpa seva, potser fins i tot, que en Mark s'ho havia buscat pel fet de ser negre, vés a saber, però l'única que l'encerta és la Gina quan li retreu al seu pare la seva actitud sempre agressiva: "hard enuff for yu now, Dad?" (107) En altres paraules (en to reflexiu semblant al moment de lucidesa final de la pel·lícula Kids de Larry Clark): veieu què heu provocat amb tot l'odi i l'agressivitat que heu generat?
____________
Roy Williams, Sing Yer Heart Out for the Lads (Methuen)
començat_ 08/01/14 / acabat_ 08/01/14
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada