Existència individual i psicologia educadora, Albert Llorca

Divulgativament parlant, potser el pitjor assaig dels que conformen aquest recull (si més no dels llegits fins ara). Té un format excessivament acadèmic que el converteix en avorrit i estàtic. El fet d'explicitar el model de recerca que seguirà i el resultat que n'espera obtenir té un clar tuf a tesina universitària que no entenc molt bé què hi fa en aquest recull de ponències.
La presència constant de quadres i taules que exemplifiquen què vol dir Llorca, tampoc ajuden a allunyar aquest tuf acadèmic.
I, pecant de ser únicament negatiu, no puc evitar preguntar-me per a què dedica tantes pàgines a parlar de les visions de diversos autors sobre què és filosofia i què és psicologia si el tòpic de la ponència/treball-de-fi-de-curs és Existència individual i psicologia educadora. Dos temes que encara no s'han tocat, ni esbiaixadament.

Piaget critica que "els estudiosos de la filosofia no tenen coneixements científics, tret dels que han après en l'ensenyament secundari" (254) I Albert Llorca s'enfada i ensenya les dents i afirma que la ciència està sobrevalorada, que tampoc els científics tenen coneixement de filosofia... és a dir, fa de nen petit que se sent atacat i diu: "i tu més!" I no entenc per què li costa tant d'acceptar-ho. els estudiants de filosofia, com a norma general, no tenen (no tenim) coneixements científics. I punt. Aquesta és l'època de l'especialització i els individus tenen coneixements divergents, limitats i només de certes matèries. Segurament no és la millor opció, però és la que ens ha tocat viure.

Parafrasejant Foucault: "els sistemes educatius contemporanis no són vies d'alliberament, sinó un refinat sistema de control al servei de la dominació capitalista" (263).

I, per fi, en les dues últimes pàgines, el senyor Albert Llorca (perdó pel to, però després de tantes pàgines junts, em prenc la llicència), parla sobre el tema que se suposa que estava parlant des de bon principi: l'educació i l'individu. I, de fet, s'oblida de l'individu i es concentra només breument en l'educació.

Una llàstima, la veritat, perquè les reflexions són interessants i encertades. Sense cap mena de dubte, la resta de text hauria guanyat si hagués contingut més reflexions com les finals. I també ho hauria fet si no hagués abusat tant de les notes al peu de pàgina: 84 en total i algunes de gairebé una pàgina d'extensió.

Una mica massa tot plegat.
____________
Dintre de L'individu davant el tercer mil·lenni (La Busca)
començat_ 27/09/13  /  acabat_ 29/09/13