Fets positius de l'individualisme, segons Castany: "ha engendrat el sentit de llibertat i responsabilitat, d'autodeterminació, de respecte mutu, i d'autovaloració així com el de la pròpia dignitat" (95); "la consciència i formulació dels drets de l'individu" (95); "reivindicació i respecte de l'altre, parlar de subjectivitat oberta a l'altre o d'intersubjectivitat" (97); "l'exhortació a que cada individu desenvolupi totes les dimensions de la seva personalitat" (98); "la defensa que l'individualisme fa del dret a la vida privada" (99) i "la crítica i el rebuig que fa de qualsevol holisme o totalitarisme" (99).
Pel que fa als aspectes negatius de l'individualisme, els resumeix en: "les condicions socioeconòmiques el converteixen en insolidari i competitiu" (99); la pèrdua de la vida privada (internet, espionatge...); "l'establiment dels moviments obrers" (102); "procés reprivatitzador i d'individualisme insolidari" (103). El problema doncs, és que l'home (vés quina sorpresa) acaba sent un llop per l'home. No fos que Hobbes ja ens ho hagués dit fa 400 anys.
"La possibilitat d'un pensament-opinió homogènia no és una invenció fantasmagòrica, si més no en allò que més interessa el sistema del neoliberalisme individualista, segons el qual aquest és l'únic i millor dels sistemes possibles. Fora d'aquests àmbits, es deixa o procura que el pensament sigui divers ja que, quan més divers sigui, més desunió, dispersió, hi haurà entre els individus" (102) La doble moral, per una banda encoratjar un pensament únic: fer diners. Per altra banda, encoratjar la diversitat de pensament per evitar que els individus s'associïn entre ells i es qüestionin la necessitat real de fer diners. O de que estigui en mans d'una ínfima minoria.
Castany afirma que al sistema capitalista l'interessa tenir una reserva d'individus a l'atur per poder garantir per una banda més mà d'obra quan sigui necessària però, per l'altra (i segurament molt més important), per mantenir el sou dels que treballen més baixos. Perquè si hi ha algú disposat a fer una feina més barata, els treballadors no s'atreviran a demanar un augment de sou i acceptaran les condicions que els imposin, per molt injustes que siguin. Per això, en època de crisi com la present, els abusos laborals són constants i els treballadors estan més indefensos que mai perquè saben que queixar-se implica ser substituïts per qualsevol altre que treballarà més hores per menys diners. I amb la boca tancada. Intentar explicar què està passant realment a nivell laboral en aquest país a una persona estrangera és com explicar-los un conte de ciència ficció distòpic. Acomiadar a gent perquè s'ha quedat embarassada, obligar a fer hores extres de franc, retallar els sous, treure les pagues dobles, fer contractes de mitja jornada obligant a treballar quaranta hores, no pagar indemnització pels acomiadaments... sembla que Europa només marca directrius de comportament en certs aspectes. O bé els tenim molt enganyats.
"Els individus són lliures si i solament si són econòmicament lliures" (117) Aquesta és l'estructura present. La oficial i fomentada per l'estat. Per això mateix fan tanta por els intents de fugir-ne com el decreixement o les vies alternatives de subsistència. Trencar l'hegemonia dels diners és assolir una llibertat diferent (possiblement superior perquè l'individu deixa d'estar limitat per l'economia) i això és el que preocupa. I molt. Potser per això no es permet la creació massiva d'energia elèctrica a través de plaques solars. Gràcies a preservar aquesta màxima sobre els diners, "els dirigents del sistema productiu-consumidor capitalista [...] no solament tenen esclavitzat, nuat, l'individu al treball que té por de perdre, sinó que també està disposat a treballar totes les hores que el seu cos-esperit aguanti." (117) Benvinguts a la realitat de la generació Smart Phone que ha de treballar vint i trenta hores seguides de becari per una feina que no li donaran.
"Tothom viu experiències, però poca experiència n'extreu" (125)
Globalització: "la nova manera d'anomenar el capitalisme imperialista de l'era de les tecnologies de la informació" (144) és a dir, seguim fent el mateix de sempre, seguim explotant els països pobres però com que ara hi ha mitjans de comunicació que permeten que tot se sàpiga instantàniament, cal fingir que no s'està practicant l'imperialisme clàssic, sinó que s'està treballant de manera global. Tot i que el que hauríem de dir és que l'explotació és global, els beneficis locals.
"Un interessant efecte, entre molts altres, de la privilegització del present és la juvenilització en què els individus d'avui viuen" (159) La crítica de l'infantilisme amb què viuen les persones (abandonant-se a plaers banals, infantils) i el valor extrem que es dóna a la juventut per damunt d'altres etapes de la vida.
"La informació és poder i el poder tendeix a ser absolut i als poderosos no els agrada, no els interessa, compartir-lo." (168)
No treballem per a realitzar-nos, treballem per a obtenir diners. I volem diners, no per a fer realitat somnis, sinó per a poder comprar més coses. Tal i com ens han ensenyat a fer.
I acaba Castany reflexionant sobre l'educació o, més ben dit, sobre la mala educació que reben els infants avui en dia. Als alumnes no se'ls ensenya a pensar, se'ls ensenya a aprovar examens. I prou. No convé que es qüestionin res, no fos cas que, el dia de demà, es plantegessin els mètodes dels seus encarregats o de tot el sistema econòmic. Callar i obeir: això és l'únic que se'ls ensenya. Mentre ho aprenguin, la vida els anirà bé. Tindran una vida trista i monòtona marcada per la insatisfacció de no tenir tants diners com els han ensenyat a cobejar, però triomfaran com a individus.
____________
Dintre de L'individu davant el tercer mil·leni (Busca edicions)
començat_ 11/09/13 / acabat_ 25/09/13
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada