L'avare, Molière

A principis d'any vaig tenir la fortuna de veure la interessant versió que Otro Teatro feien (i segueixen fent) de El avaro al Teatro Victoria de Madrid. Un bon text amb una bona posada en escena, activa, física i, sobretot, divertida. Ara ha arribat el moment de comprovar-ne les paraules del seu autor, en el seu propi idioma. Una vegada més, fingiré que sé francès gràcies a grans dosis d'imaginació i una malaltissa fascinació pel llenguatge.

"Tous les hommes son semblables par les paroles; et ce n'est que les actions qui les découvrent différents." (6) Bones reflexions inicials però, inevitablement, no puc evitar posar la cara i les veus dels actors madrilenys. Mica en mica intentant oblidar el muntatge vist i lluitant per entrar en el text original.

"Sans dot" (31) s'exclama eufòric Harpagon  mostrant-nos dos fets molt importants: el primer. la importància que tenen els diners per a ell i el segon el valor de la seva filla. És a dir, zero. En aquella època, la filla era una despesa econòmica per a un pare i quan un home està disposat a casar-se amb ella sense reclamar-ne la dot, podem veure la cara d'Harpagon il·luminar-se: es treu del damunt la filla (una boca menys per alimentar) i, a sobre, no li costa res. Que la filla sigui infeliç no importa, clar.

"Il aime l'argent, plus que réputation, qu'honneur et que vertu" (45) és la carta de presentació que La Fléche fa d'Harpagon. I, per desgràcia, és fàcil veure que no està sol al món. Hi ha molts que posen l'or per davant de tot i de tothom.

Els punts àlgids d'humor de l'obra es basen, sobretot, en el diàleg a dues bandes (com a l'escena 6 de l'acte III que Harpagon diu una cosa i Mariane respon per sota: "l'homme déplaisant" (72) però que Frosine ho transmet a Harpagon com "Qu'elle vous trouve admirable" (72)) i en els malentesos. Unes estructures molt clàssiques que encara a hores d'ara, gairebé 350 anys després, preserven el seu valor. Que no per això vol dir que s'hagin de repetir, clar. Els temps canvien, les necessitats expressives i estètiques també.

També és interessant com, per augmentar la farsa, l'escenari es va omplint mica en mica i passem de les primeres escenes amb dos o tres personatges, a l'escena final amb 11 personatges damunt l'escenari. És a dir, a una sensació física real de caos i d'embolic com a resposta a les confussions que aporta el text i les revelacions inesperades (una mica novel·lesques, tot sigui dit) de paternitat i germandat.
____________
Moliere, L'avare (Librio)
començat_ 10/08/13  /  acabat_ 14/08/13