Així com els bons sommeliers recomanen
preparar el paladar abans de degustar el vi tot incitant-lo a predir els sabors
que trobarà, ja sigui a través de l’olfacte o de la vista, els lectors també
tendim a preparar-nos per rebre el text que ens disposem a llegir. A través de
la sinopsi de la contraportada, a través d’una crítica als diaris, a través
dels comentaris d’un amic… en aquest cas, el nom de Jeffrey Eugenides
inevitablement em transporta al món de Les Verges Suïcides i, consegüentment, al de la pel·lícula creada per Sofia Coppola.
Aquell estrany món on un grup d’adolescents viuen obsessionats pel misteri que
rodeja les cinc filles d’una família ultra-conservadora.
Preparat el paladar, ja pot començar la
lectura.
Eugenides ens presenta una protagonista
andrògina, perduda, que afirma que està a punt de renèixer, tot i que no sabem
en quin sentit. Abans d’aquest renaixement, però, i per a què entenguem una
mica millor aquest personatge, anem als moments previs a la seva concepció,
quan el seu pare i la seva mare volen una filla i la busquen de diferents
maneres: el pare a través de la ciència, la mare a través de la fe.
Allò curiós no és el que fan els pares, sinó
les reflexions de l’embrió no-format: “not me, but somebody like me might
have been made that night” (102) o bé “an infinite
number of possible selves crowded the threshold, me among them but with no
guaranteed ticket” (102). L’arbitrarietat de la vida.
Una història que recorda a El naixement de la Marta (i perdó per la comparació, potser s’hauria
de dir que El naixement de la Marta recorda a The
speed of sperm). Alguns dels seus personatges, plens
de supersticions, convençuts que poden predir el sexe de la criatura, són
semblants. També ho és l’estructura narrativa: la protagonista de la història
encara no ha ni nascut mentre és narrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada