Something called crab deluxe, David Haynes

A la introducció d’aquest recull de The Best of Young American Novelist, Ian Jack ja remarcava el fet que una característica comuna en la majoria d’aquests autors (a diferència, per exemple, dels autors anglesos de la mateixa generació), era el seu localisme. Els protagonistes estan en llocs geogràfics molt delimitats. Es parla d’allò concret amb voluntat universalitzadora.

En aquest text, els localismes no són únicament geogràfics, sinó que David Haynes utilitza també multitud de referències televisives i culturals americanes. Algunes de les quals han transcendit, d’altres no. Sigui com sigui, té una aproximació més tarantinesca (de Quentin) de la realitat. I això és d’agrair.

“And so these people come on [on TV] and they talk about things such as men having sex with teenage boys, and women who like to whip men with cats-o’-nine-tails, and Oprah and Ricky nod and shake their heads, and they may get a disgusted look on their faces, but that look –their approbation or condemnation– is really beside the point” (147)

I la conclusió a la qual arriba la protagonista (aquesta trentanyera desenganyada amb l’amor que ha anat a buscar refugi a la casa paterna) és que els espectadors d’aquests programes acaben creient que allò que veuen és normal, que tothom és igual de perturbat i pensen: “hey, if they are doing it, maybe it’s not so bad. Maybe I should try it.” (147)

“Though in my craziness I had a vague sense that the woman I was with was my mother it would be more true to say that I knew that she was a mother.” (149) Tenia aquesta estranya qualitat maternal, d’organitzar-ho tot, de patir per les filles, d’estar sempre pendent de tothom… per això mateix li diu a la seva filla: “we don’t eat a lot of junk” (152) quan ella compra les mil-i-una porqueries al supermercat; perquè és una mare i “doling out unsolicited nutritional advice was more or les a requirement of her job.” (152)

I així acaba aquest breu, brevíssim fragment d’un text ple de cinisme i ironia que fa preveure una novel·la, All American dream dolls, digne de llegir.