Començament directe: sexe clar, orgies, canvis de parella, detalls de penetracions vaginals, anals, damunt d’un cotxe, a l’exterior, en un sofà, a casa de desconeguts, amb una persona, amb desenes… però allò que més sorprèn és que ella, la gran Catherine Millet, la dona sàvia, empresaria, que guia la revista Art Press i que ens volen mostrar com una tigressa, indomesticable, decidida i independent, aquí se’ns mostra com un ninot, passiu, dominat i impotent. La seva feina en aquests encontres sexuals és deixar-se portar a un lloc desconegut per algun amic o semi-conegut, obrir-se de cames i deixar-se penetrar per polles anònimes. No el tipus de dona poderosa que m’imaginava.
Superades les primeres pàgines, les primeres descripcions d’actes sexuals fortuïts que, tot sigui de pas, no evoquen erotisme sinó indiferència, no són disseccions quirúrgiques de gran bellesa com alguns crítics han volgut definir, ni un acte valent de confessió sinó un recull d’actes sexuals avorrits i inconnexos que cerquen desesperadament l’escàndol per l’escàndol. Oh! Que agosarada! Parla de sexe! Diu polla i cony i no es reprimeix a l’hora de donar tots els detalls de totes les penetracions que li han fet. Doncs molt bé, però i què? Sade ja ho va fer molt abans, i millor, per cert. Justine sí que ens mostra la vida sexual d’una dona, els seus encontres, els seus neguits, les seves perversions, les seves necessitats de transgredir, el seu xoc amb la societat i amb les regles de comportament establertes. La vida sexual de Catherine M., en comptes, no passa de ser una pseudo-novel·la-pornogràfica. Perquè no arriba a novel·la en tant que l’argument no ens aporta res, ni arriba a pornogràfica perquè és incapaç d’excitar-nos.
No deixa de ser una biografia insulsa que desitja ser provocadora, escandalosa, trencadora però que no arriba ni a fer-nos pessigolles.
___________
Catherine Millet, La vida sexual de Catherine M. (Empúries)
començat_ 12/12/10 / acabat_ 24/12/10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada