11 de maig 2016

Ante la ley, Franz Kafka

La lluita inútil de l'individu contra el sistema sempre havia fascinat a Kafka.
Els esforços en va de Josef K en El procés per esbrinar de què se l'acusa, o de K a El castell, per poder accedir a la fortificació, m'havien alegrat (alhora que incendiat) les hores post-adolescents de lectura, però ara feia molt que no topava amb un text d'en Kafka i me n'alegro. Recupero el seu tremendisme pausat, el seu recargolat existir i les seves bifurcacions existencials. Retrobo la lluita de l'ésser, de l'home, contra l'estat, la justícia i, fins i tot, contra el propi home. Una lluita que ja té perduda d'entrada però que, malgrat tot, s'esforça a dur-la a terme. Tossut de mena, l'individu es mostra més obtús que l'estat/la justícia/la burocràcia i persevera en el seu esforç. Potser perquè no sap actuar d'una altra manera, potser perquè no té cap altra opció...
I, en aquest conte, el protagonista s'està tota la vida davant la porta de la llei oberta de bat a bat però incapaç d'entrar-hi per la protecció d'un guardià. Una mena de No, d'en Pedrolo, la funció del qual és unicament evitar-li que entri. I masses vegades, quan hem topat amb la burrocràcia més afèrrima, de compulsats inútils i formularis inacabables, ens ha semblat que la seva intenció no és cap altra que la de barrar-nos el pas pel simple plaer de fer-ho. Tots hem presentat masses instàncies i hem omplert masses formularis per no entendre perfectament la frustració dels individus kafkians.
________________
Franz Kafka, Ante la ley
començat_ 16/03/16  /  acabat_ 16/03/16

1 comentari:

  1. Molt ben col·locada aquesta erra extra, un nom que si escau més en forces circumstàncies. ;)

    ResponElimina